SONDEIGS

Actualment disposem de 2 sondes per a la perforació de sondeigs a rotació amb extracció de mostra contínua, que és el mètode més eficient per a un correcte reconeixement geotècnic del subsòl. Totes les sondes disposen de sistemes de SPT automàtic, i han estat fabricades pels nostres amics de Rolatec.

Les mostres extretes es dipositen sequencialment en caixes adients, de fusta o de plàstic, on son identificades i fotografiades per un geòleg, situat permanentment a peu de sondeig. Aquest control geològic immediat permet una presa de decisions ràpida i correcta, afectant aspectes com el tipus de mostra a extreure, cota a la que fer assaigs in situ, perllongació o no del sondeig, etc.

A l´interior de la perforació es realitzen assaigs SPT (Standard Penetration Test) regits per la norma UNE 103-800-92, i es prenen mostres inalterades o, quan es pot, del tipus Shelby, a intervals de 1.5-3.0 metres.

També es poden realitzar assaigs pressiomètrics i assaigs de permeabilitat.

Equip RL- 48C

L´equip RL- 48C està instal.lat sobre orugues de goma automotrius, i les seves petites dimensions el fan molt útil en obres de difícil accés. L´amplada de la màquina és de 1.6 m , i la llargada del màstil de 4.1 m . En posició de transport, la sonda pot passar sota umbrals de 2.0 m d´alçada.

Sonda RL-48C

Habitualment es transporta d'una obra a la següent, per mitjà d'un camió Iveco, amb rampa trasera abatible. Aquest vehicle disposa d'un contenidor per a 1.000 litres d'aigua.
El diàmetre habitual de perforació és de 101 mm, i en circumstancies convencionals són normals profunditats de sondeig de fins a 40 m.

Sonda RL-400

El segon equip, RL-400, es disposa de forma fixe sobre un camió tot terreny Iveco. Aquesta sonda té una potència més alta a a l´anterior i permet diàmetres i profunditats superiors.
Les dues sondes estan preparades per a l'enregistrament automàtic de paràmetres de perforació, i també permeten l'execució de penetròmetres dinàmics tipus Borros o DPSH.
Addicionalment disposem d´un equip de penetròmetre dinàmic independent. Es tracta de la sonda ML-76-A, que també disposa de orugues de goma automotrius.

PIEZOCON. PENETRÒMETRE ESTÀTIC. CPTU.

L'assaig CPTU és un dels més interessants, sofisticats i fiables que es poden fer "in situ", especialment en terrenys argilosos poc compactes i en sediments sorrencs sota el nivell freàtic.

Consisteix essencialment en fer penetrar en el subsòl, mitjançant la ressió estàtica d'uns hidràulics, un tren de barnilles, equipades en la seva punta amb una sèrie de sensors piezoelèctrics, que mesuren cada 2.5 cm d'avenç, els següents paràmetres:

• Resistència en punta del con terminal. (10 cm2 de secció, 60º d'obertura)
• Fricció lateral unitària, mesurada en un maniquet situat sobre la punta.
• Pressió intersticial de l'aigua, (posició U2 seguint la nomenclatura internacional)
• Inclinació de les barnilles respecte de la vertical.

Equip Piezocon

L'equip utilitzat, de la nostra propietat, està instal·lat sobre un camió de 15 Tm, que proporciona la reacció necessària per a la penetració. Aquesta es fa segons les normes internacionals, a una velocitat de 2.0 cm/s. En els sediments deltaics del Llobregat, hem assolit profunditats de l'ordre de 60 m.

Es tracta d'un equip de la casa sueca Geotech, sense cables, ja que la transmissió de les dades enregistrades pels sensors de la punta, fins a l'ordinador situat en superfície, es fa per via acústica, per un senyal sònic que es transmet per les pròpies barnilles, fins a un micròfon instal·lat en superfície.

Instrumentació CPTU

Les dades obtingudes es reben en temps real en l'ordinador, i posteriorment han estat representades i interpretades amb l'ajut del programa CONRAD, adquirit a l'Institut Geotècnic de Suècia. També utilitzem el programa CPeT-IT.

Val a dir que és bo diferenciar entre les dades mesurades, i el resultat de la interpretació informàtica. Aquesta interpretació es fa a partir de les relacions conjugades entre els diferents paràmetres obtinguts, i està basada en una nombrosa i moderna bibliografia. Per a la determinació de la litologia s'utilitza preferentment la classificació de Robertson de 1990.

Paràmetres CPTU

Els paràmetres principals que es poden deduir a partir dels assaigs CPTU són:

En sorres:

• Densitat relativa.
• Angle de fricció.
• Mòdul de deformació.
• Correlació amb el valor N60% SPT.
• Preconsolidació del material.

En argiles:

• Cohesió no drenada.
• Preconsolidació del sediment.
• Mòdul edomètric.

Assaigs de dissipació

Durant l'execució dels assaigs CPTU, es poden fer assaigs de dissipació de la pressió intersticial. Aquests consisteixen en aturar la penetració a una cota determinada, i fer el seguiment de l'evolució de la pressió de l'aigua intersticial. En argiles, la pressió de rotura del terreny és suportada inicialment per l'aigua, enregistrant-se una sobreelevació de la seva pressió, per damunt de la hidrostàtica teórica (fet que permet identificar petites capes argiloses). A partir del moment d'aturar la penetració, el sobreexcés de pressió es dissipa amb el temps, fins a assolir els valors corresponents a la submersió sota el nivell freàtic. La velocitat a què es produeix aquesta dissipació és funció de la permeabilitat del terreny, i així, a partir de l'anàlisi de les corbes de dissipació, es pot avaluar el coeficient de consolidació, amb el qual es pot estimar el temps d'assentament.

ELECTRIC FIELD VANE-TEST

Bosch & Ventayol ha incorporat recentment un equip elèctric de Vane-Test de la casa sueca Geotech, GEOTECH EVT 2000, amb registre automatitzat e informatitzat de la cohesió no drenada del terreny.

Aquest assaig es realitza “in situ” i és indicat per materials cohesius. Consisteix en fer girar dins del terreny, a la cota desitjada, unes aspes amb una forma determinada i alhora, en superfície, es medeix automàticament els següents paràmetres:

• par torsor
• angle gir
• temps transcorregut

Amb aquest valor registrat automàticament, es determina la cohesió no drenada del terreny, i a continuació, la resistència baixa al valor de la cohesió no drenada residual (veure gràfica de registre).

Si a continuació es fan girar les aspes ràpidament, donant vàries voltes, i després es repeteix l´assaig, s´obté la cohesió no drenada d´una argila remoldejada.

El quocient entre la cohesió no drenada inicial i la cohesió no drenada remoldejada, és la sensitivitat del terreny, que informa sobre la pèrdua de resistència del material, un cop iniciat, per exemple, un desprendiment.