Actualment disposem de 3 sondes per a
la perforació de sondeigs a rotació
amb extracció de mostra contínua,
que és el mètode més eficient
per a un correcte reconeixement geotècnic
del subsòl. Totes les sondes disposen de
sistemes de SPT automàtic, i han estat
fabricades pels nostres amics de Rolatec.
Les mostres extretes es dipositen sequencialment
en caixes adients, de fusta o de plàstic,
on son identificades i fotografiades per un
geòleg, situat permanentment a peu de
sondeig. Aquest control geològic immediat
permet una presa de decisions ràpida
i correcta, afectant aspectes com el tipus de
mostra a extreure, cota a la que fer assaigs
in situ, perllongació o no del sondeig,
etc.
Caixa de mostres
Els equips RL-48C i RL-150, estan instal.lats sobre orugues de goma i rodes neumàtiques automotrius, i les seves petites dimensions les fan molt útils en obres de difícil accés. L´amplada de les màquines és de 1.5 m, i la llargada del màstil de 4.1 m. En posició de transport, les sondes poden passar sota umbrals de 2.0 m d´alçada.
Màquina RL-48C
Camió IVECO per al transport de la RL-150
Habitualment es transporten d'una obra
a la següent, per mitjà d'un camió
Iveco, amb rampa trasera abatible. Aquest vehicle
disposa d'un contenidor per a 1.000 litres d'aigua.
El diàmetre habitual de perforació
és de 101 mm, i en circumstancies convencionals
són normals profunditats de sondeig de
fins a 35 m.
El tercer equip, RL-400, es disposa de forma fixe sobre un camió tot terreny Iveco. Aquesta sonda té una potència més alta a les anteriors i permet diàmetres i profunditats superiors.
Totes les sondes estan preparades
per a l'enregistrament automàtic de paràmetres
de perforació, i també permeten
l'execució de penetròmetres dinàmics
tipus Borros o DPSH.
L'assaig CPTU és un dels més interessants,
sofisticats i fiables que es poden fer "in situ",
especialment en terrenys argilosos poc compactes i
en sediments sorrencs sota el nivell freàtic.
Consisteix essencialment en fer
penetrar en el subsòl, mitjançant la
pressió estàtica d'uns hidràulics,
un tren de barnilles, equipades en la seva punta amb
una sèrie de sensors piezoelèctrics,
que mesuren cada 2.5 cm d'avenç, els següents
paràmetres:
Resistència
en punta del con terminal.
(10 cm2 de secció, 60º d'obertura)
Fricció
lateral unitària, mesurada en un maniquet
situat sobre la punta.
Pressió
intersticial de l'aigua, (posició
U2 seguint la nomenclatura internacional)
Inclinació
de les barnilles respecte de la vertical.
L'equip utilitzat,
de la nostra propietat, està instal·lat
sobre un camió de 13.5 Tm, que proporciona
la reacció necessària per a la penetració.
Aquesta es fa segons les normes internacionals, a
una velocitat de 2.0 cm/s. En els sediments deltaics
del Llobregat, hem assolit profunditats de l'ordre
de 60 m.
Es tracta d'un equip de la casa
sueca Geotech, sense cables, ja que la transmissió
de les dades enregistrades pels sensors de la punta,
fins a l'ordinador situat en superfície, es
fa per via acústica, per un senyal sònic
que es transmet per les pròpies barnilles,
fins a un micròfon instal·lat en superfície.
Les dades obtingudes
es reben en temps real en l'ordinador, i posteriorment
han estat representades i interpretades amb l'ajut
del programa CONRAD, adquirit a l'Institut Geotècnic
de Suècia.
Val a dir que és bo diferenciar entre lesdades mesurades, i el resultat
de la interpretació informàtica. Aquesta
interpretació es fa a partir de les relacions
conjugades entre els diferents paràmetres obtinguts,
i està basada en una nombrosa i moderna bibliografia.
Per a la determinació de la litologia s'utilitza
preferentment la classificació de Robertson
de 1990.
Instrumentació CPTU
Els paràmetres
principals que es poden deduir a partir dels assaigs
CPTU són:
En sorres:
Densitat relativa.
Angle de fricció.
Mòdul de deformació.
Correlació amb el valor N60% SPT.
Preconsolidació del material.
En argiles:
Cohesió no drenada.
Preconsolidació del sediment.
Durant l'execució
dels assaigs CPTU, es poden fer assaigs de dissipació
de la pressió intersticial. Aquests consisteixen
en aturar la penetració a una cota determinada,
i fer el seguiment de l'evolució de la
pressió de l'aigua intersticial. En argiles,
la pressió de rotura del terreny és
suportada inicialment per l'aigua, enregistrant-se
una sobreelevació de la seva pressió,
per damunt de la hidrostàtica teórica
(fet que permet identificar petites capes argiloses).
A partir del moment d'aturar la penetració,
el sobreexcés de pressió es dissipa
amb el temps, fins a assolir els valors corresponents
a la submersió sota el nivell freàtic.
La velocitat a què es produeix aquesta
dissipació és funció de
la permeabilitat del terreny, i així,
a partir de l'anàlisi de les corbes de
dissipació, es pot avaluar el coeficient
de consolidació, amb el qual es pot estimar
el temps d'assentament.
![[RL-48C]](../img_geo/fotos/mitjans_tecnics/RL-48C.jpg)
